Teoria de les Substàncies - Descartes

Segons Descartes, en la Teoria de les Substàncies substància s'entén com allò que existeix per si mateix, és a dir, únicament Déu.

D'altra banda, divideix la idea de substància en la ment i la matèria.

Es planteja qüestions com: 

- “Què sóc, doncs?, - i respon - Una cosa que pensa.” Per tant, manifesta que és una substància pensant que equival a l’esperit, l’ànima o fins i tot la ment. 

- “Què és una cosa que pensa? - i respon - Una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol, no vol.” Per tant, a través d'aquesta qüestió pretén dir que la certesa equival al dubte.

Paral·lelament, afirma que concep únicament les coses que són verdaderes i nega tota la resta, atès que no vol que l’enganyin a través de la imaginació i els sentits. Les qualitats primàries són les úniques que ens porten a la veritat i al coneixement vertader, ja que són objectives i racionals; mentre que les qualitats secundàries, subjectives i irracionals, ja que depenen dels sentits, són qualies, és a dir, coneixements enganyosos, i ho manifesta de la següent manera:

“És del tot cert que em sembla que veig, que sento i que m’escalfo.”