L'irracionalisme (finals del s.XIX) defensa que la raó perjudica als humans perquè imposa esquemes i límits a la naturalsa humana, i anul·la la dimensió artística o el desig de revel·lar-se contra tot. Nietzsche segueix aquest corrent filosòfic, reflectit en la figura del super home que lluita contra tot, la societat i es crea a sí mateix.
Aquesta filosofia ve influida per altres filòsofs com Sigmund Freud, que defensa la teoria de deixar-se guiar pel propi inconscient, ja que ens fa ser qui realment som. Un altre personatge influent és Darwin, qui afirma que els humans ens guiem pels nostres instints (que són als gens), i no per la raó. Per acabar, A.Schopenhauer influeix també el pensament de Nietzsche, i diu que tot el que existeix és la voluntat cega, una força universal que ho mou tot, i ho mou tot cap a la destrucció, el dolor i la mort (pessimisme).
Al llarg del s.XIX hi ha 3 importants filòsofs de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud. Tots 3 troben indicis en la societat i en el pensament de que hi ha un engany.
Marx afirma que sempre hi haurà rics (pocs) i pobres (molts), i que no es pot canviar perquè és una llei social. Nietzsche defensa que els humans no som lliures (només els superhomes), i que sempre estarem sotmesos a Déu, a la Moral o bé a la ciència. Per acabar, Freud també defensa que els éssers humans som esclaus del nostre inconscient, que es regeix per dos principis: el de la vida (reproduir-se per mantenir la continuitat de l'espècie) i el de la mort (sobreviure).
Segons Nietzsche, les teories del coneixement de personatges anteriors com Kant, Plató, Descartes o Newton són falses, no existeixen. Fins a la seva aparició, la història de la filosofia i la humanitat són decadents.
Per això, ell proposa una alternativa a aquestes teories: el perspectivisme. Aquesta teoria defensa que el més important de tot, l'únic que realment existeix és la VIDA. Aquesta vida és importantíssima, ja que és individual, cadascú té la seva i l'ha de viure a la seva manera. Ningú s'ha de deixar guiar per ningú, no hem de ser súbdits de ningú (caracter crític envers la religió). A més, la vida té un repte: fer front a ella mateixa (instint de sobreviure i de reproduir-se, influència de Freud).
Per això, ell proposa una alternativa a aquestes teories: el perspectivisme. Aquesta teoria defensa que el més important de tot, l'únic que realment existeix és la VIDA. Aquesta vida és importantíssima, ja que és individual, cadascú té la seva i l'ha de viure a la seva manera. Ningú s'ha de deixar guiar per ningú, no hem de ser súbdits de ningú (caracter crític envers la religió). A més, la vida té un repte: fer front a ella mateixa (instint de sobreviure i de reproduir-se, influència de Freud).
