1- En quants periodes se sol dividir l'etapa de la filosofia grega? Quins són?
Hi ha cinc grans períodes: el presocràtic, l'humanístic, el central, l'ètic i el religiós.
En el període presocràtic (de finals del s.VII a principis de s.V a.C.) destaquen certs filòsofs. El primer, és Tales de Milet, qui inicia la filosofia com a tal. És el primer a plantejar-se el dubte de l'arkhé (de què està fet l'Univers). Ell respon dient que l'arkhé és l'aigua, tot el què coneixem té orígen en l'aigua. Aquesta teoria és important perquè destaca el materialisme. Tales defensa que el món és físic.
Per altra banda, hi ha els pitagòrics que defensen que l'arkhé són els números, perquè consideren que l'Univers és un teorema matemàtic.
Per acabar, cal destacar el debat entre dos filòsofs: Heràclit d'Èfes, que considera que tot canvia i creu en l'esdevenir, i Parmènides d'Elea, que defensa que el canvi no existeix perquè passariem de ser a no-ser, i no podem no-ser. Per tant, tot és estàtic.
Del període humanístic cal destacar Sòcrates. Aquest filòsof es preocupava per la definició de conceptes ètics (el Bé, justícia...). És considerat el pare de la filosofia. Defensa que la paraula é un instrument de la veritat, ja que la principal pregunta era el Nomos (la llei) i la diferència entre lleis físiques i lleis polítiques.
El període central va ser el de màxima esplendor. Destaquen Plató i Aristòtil. La pregunta central de l'època és: què és l'ésser?
Plató defensa que l'ésser és el conjunt d'Idees, que són pures i existeixen en un altre món apartat del món físic on vivim nosaltres. En aquell món hi viuen les Idees que són pures, són els models que copien els del món físic.
Aristòtil, en canvi, considera que les Idees no es poden separar de les coses. No pot existir el concepte o la idea d'home si no existeix un home físicament. Són dues coses inseparables.
El període ètic inicia la crisis social. El problema d'aquesta època es centra en la conducta individual. Com ha d'actuar l'home savi? Hi ha tres escoles que busquen la resposta a aquesta pregunta: els estoics, que centren la seva filosofia en el dolor. És inevitable evitar el mal, per això, l'home savi és el que el sap assumir i sap autocontrolar-se; els epicuris parlen de la felicitat. Tot i que el món sigui dolent, l'home individual ha de buscar la felicitat. Aquesta, es troba en la marginació i la moderació. Finalment, els cínics consideren que la societat és injusta. Tenen una actitud destructora i asocial. Diuen que tot és mentida, fals.
Per acabar, el període religiós representa l'època en què Grècia queda sota el domini de Roma. Comencen a aparèixer sectes a causa de la decadència filosòfica. Una d'elles és la Neopitagòrica, que recupera la teoria de Pitàgores, com ara els horòscops. També apareixen els Neoplatònics, que recuperen el pensament de Plató.
2- A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen al període ètic, i els neoplatònics pertanyen al període religiós.
3- Per què va ser tan difícil el pas del Mite al Logos?
Els mites estaven molt arrelats en la població, ja fos perquè es representaven en obres de teatre, arrels en la família i en tota la societat en general, etc. A més, eren més fàcils de creure. Escoltar una història que explica els origens de tot i dóna sentit a fets que no podem explicar, és més còmode que posar-se a pensar i a investigar. A més, algunes vegades, la ciència deia coses que anaven contra la lògica elemental. Per exemple, que l'Univers es va crear a sí mateix, quan la lògica respon dient que algú crea les coses.
4- Com es poden classificar els mites?
Els mites es poden dividir en 5 tipus:
- Cosmogònics: expliquen la creació del món
- Teogònics: expliquen l'origen dels Déus (el naixement de Venus dels testicles d'Urà quan cauen al mar)
- Antropogònics: es refereixen a la creació de l'home (mite d'hermafrodita, que es divideixen els homes i les dones d'un sol ésser)
- Etiològics: intenten explicar l'origen i el perquè d'institucions escatològiques: la fi del món, el més enllà,...
- Morals: lluita entre el bé i el mal
5- Quina és la intenció i el valor dels mites?
La funció dels mites es principalment educativa. Vol transmetre un missatge a través d'una història i d'imatges. Pretenen donar una pauta de comportament, lliçons, i explicar fets que la raó no pot.
6- Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega? Per què?
Els principals déus són Apol·lo i Dionís, els quals són considerats moltes vegades com contraris, però també com a complementaris. El déu Apol·lo era la representació dels déus de l'Olimp, així com el seny, l'ordre, la moderació (segons Nietzsche, com es pot comprovar en l'entrada anterior, creu que Apol·lo representa les màquines, no l'hem de seguir). En canvi, Dionís representa els déus terrestres que van aparèixer durant el Neolític, sobretot referits a la fertilitat. També simbolitza la festa, el joc, el vi, la disbauixa i la nit (segons Nietzsche, els valors que representa Dionís són els que ens fan realment humans i per això l'hem de seguir).
7- En què consisteix el mite de l'Aletheia?
El mite de l'Aletheia defensa que la veritat no té perquè estar oculta i restringida només als déus, sinó que els homes, utilitzant la intel·ligència i la racionalitat (Logos), poden arribar a descobrir la veritat. Aquest plantejament, que és el pas del mite al logos, representa l'inici de la filosofia. Aquesta, pretén buscar respostes de forma lògica i científica a les preguntes que es responien amb mites perquè la veritat només la tenien els déus, formava part del coneixement diví. Aquest pas, però, va significar el començar a buscar la veritat amb el coneixement i la investigació.
Tot i això, els xinesos i els egipcis, sí que pensaven que la veritat només la tenien els déus i no es van molestar a buscar-la. Els grecs, en canvi, van fer un canvi de mentalitat.
8- Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Econòmic: al ser comerciants, parlen amb persones de diferents cultures i civilitzacions, fet que els permet descobrir altres creences i analitzar diferents punts de vista. Això els fa relativitzar la seva visió de vida. Cadascú pensa de forma diferent.
Sociològic: al viure en democràcia, cada persona ha de donar la seva opinió i preocupar-se pel què l'envolta. Aquesta preocupació fa que les persones s'informin, tinguin coneixement, lògica i raonament. Cadascú pot governar-se a sí mateix racionalment.
Religiós: no hi ha casta de sacerdots superiors que eduquin a la gent en dogmatisme (tal i com fan les grans religions monoteïstes). Cadascú pot debatre els mites i aportar el seu punt de vista. A més, apareix la medicina, que critica durament els mites i la superstició arrelats en la societat grega.
Educatiu: els grecs reben educació en política: han de saber argumentar, debatre i buscar raons per les accions i decisions que es prenen. Per tant, utilitzen sempre el logos i han de deixar de basar-se en mites.
9- Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Tales i el de Pitàgores?
Tales defensava la teoria materialista: l'arkhé, l'Univers, tot el què coneixem, prové de l'aigua. Per tant, tot és físic, racional, material. L'aigua és creadora de tot i és l'origen de totes les coses físiques. Es pot explicar l'origen amb un element natural, lògic.
En canvi, Pitàgores defensava una teoria més abstracta. Explicava que les matemàtiques són l'origen i el component de tot. Concebia l'Univers com un teorema matemàtic, així que l'arkhé és el conjunt de nombres que el formen. La seva teoria és més abstracta, més increïble, difícil d'imaginar.
10- En què consisteix la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
El filosof presocràtic Heràclit defensa la idea del canvi, el dinamisme de l'Univers. Tot està en constant canvi, moviment. L'Univers és dinàmic, el temps passa per a tot i per a tothom. L'esdevenir existeix.
Per contra, la teoria de Parmènides, també presocràtic, defensa que el canvi no pot existir perquè és lògicamen contradictori. El canvi significa passar de ser a "no-ser". Com que no podem "no-ser", és impossible, el canvi no pot existir. Per aquest motiu, Parmènides defensa que l'Univers és estàtic, el temps no existeix perquè el canvi no es pot produir.
11- Quines de les teories dels presocràtics creieu que són més actuals?
La primera teoria que va formular Tales va influir molt en el passat i segueix influint actualment. Va establir la base en la qual encara ens basem: el materialisme. L'Univers, les persones, els animals, etc. estem fets de matèria, d'algun element físic. Tot i que ja està demostrat que no estem fets d'aigua, la idea principal que defensa que estem fets d'alguna cosa física és vigent.
També segueix sent actual la teoria d'Heràclit, que defensa que l'Univers és dinamic i sempre està en moviment. Tot canvia. Les teories actuals, segueixen defensant aquesta teoria: diuen que l'Univers està en constant expansió i no se sap si pararà o no. Però és cert que l'Univers és dinàmic, tot canvia. Per tant, Heràclit encara és vigent.
També podem considerar actual la teoria Atomista defensada per Demòcrit. Aquesta teoria defensa que els àtoms, que és la partícula més petita que pot existir (actualment s'han descobert partícules subatòmiques encara més petites) per la qual tot està format. Els àtoms representen l'ésser. Aquests àtoms necessiten un buit per desplaçar-se, que és el no-ésser. Per tant, són complementaris. Actualment, la teoria dels àtoms és encara motiu d'estudi i d'investigació, i la ciència segueix avançant molt en aquest camp. Per tant, la podem considerar molt actual.
S'ha de destacar també la teoria materialista d'Anaxàgores, qui defensava la teoria de l'origen de totes les coses són unes llavors anomenades Homeomeries. Segons com es combinin aquestes llavors, apareix un ésser o un altre, o un accident geogràfic o un altre. La idea principal d'aquesta teoria que defensa l'origen de les coses segons la combinació de certs elements, es relaciona amb la taula periòdica actual. Segons els elements que es combinen, es produeix un fet o un altre, es crea una matèria o una altra.
Per acabar, Pitàgores destaca actualment per la investigació en el camp de les matemàtiques. El llenguatge de la ciència actual són les matemàtiques. Sense elles, no es pot fer ciència. Per tant, els descobriments de Pitàgores són vitals en l'actualitat.
