Activitats de Plató

1. Què són les idees?

Les idees són la causa que dóna ordre, sentit i existència a la realitat, ja sigui material o intel·ligible. Amb elles, l'objectiu és arribar a la idea del bé a través de 4 vies: l'amor, el record, la dialèctica i la purificació.

2. De què estan fetes les idees?

De coneixement i de la saviesa d'un mateix, atès que sí no en tinguéssim, no podríem saber allò que és bo, just i bell. Connecten així doncs, amb les nostres necessitats i sentits inherents.

3. Com es formen? D'on provenen?

Són simples productes de la ment, que existeixen per si mateixes i són immortals independentment del cos, que provoca un hermetisme evitant que evolucionin afectant juntament a les ànimes.

4. Quina relació tenen les nostres idees amb el món que ens envolta?

El món que ens envolta es va modificant per les idees que ens sorgeixen al llarg de la vida; així doncs, l'hem anat construïnt nosaltres mateixos al pas del temps.

5. Té raó Plató? Inventem la realitat, o la descobrim?

Sí, és racionalista. Considera que l'únic mitjà per arribar a les idees és a través de la saviesa. Dóna molta importància a l'ànima racional que han d'adoptar, mitjançant la prudència, els governants. Tal és la seva obsessió per la racionalitat i el rebuig d'altres mètodes menys purs que no ens permeten arribar a les idees, com la imaginació, que diu que la no aprenem res, simplement recordem el que ja sabíem (teoria de la reminiscència).

6. Tenim idees innates?

Sí. Les idees no són fruit d'una experiència anterior a la vida sinó que sorgeixen i s'assimilen des del moment en què naixem, fins a la nostra mort. Segons Plató, les persones naixem amb una sèrie d'idees que provenen d'una vida anterior, on l'apropament a les idees més conceptuals i l'abandonament dels plaers i les coses materials ens permeten desenvolupar un tipus de vida posterior millor.

7. El món és producte de les idees, o les idees són producte del món? 

Depèn. Segons Plató, el món és producte d'unes idees anteriors a nosaltres que l'han definit, a partir de la Teoria de la Reminiscència. Malgrat això, el món s'ha anat definint a mesura que ho han fet les idees, és a dir, que les idees no són prèvies al món sino que avançen en paral·lel amb ell.

Semblances i diferències entre Plató i Aristòtil

Plató i Aristòtil van conviure durant 20 anys. Aristòtil va adoptar i personalitzar la filosofia i les convergències, conviccions i creences del seu mestre fent-les seves.

PLATÓ	ARISTÒTIL
2 mons (sensible i intel·ligible).	1 món (material).
Hermetisme: el cos és la presó de l’ànima. (Ànima immortal).	Cos i ànima: no poden existir separats. (Ànima mortal).
Coneixement sensible (imperfecte però a la vegada necessari).	Coneixement sensible (únic i vàlid).
No plantejament estructura de la Terra.	Geocentrisme (la Terra és el centre de l’Univers).
Matèria (no principi metafísic).	Hilemorfisme: existència composta de la matèria i la forma.
Canvi (només en el món sensible).	Canvi (matèria-potència, forma-acte).
1 causa: el món material és una còpia del món de les idees.	4 causes: material, formal, eficient i final.
Raó.	Raó.
Teoria ètica.	Teoria ètica.
Teoria del Filòsof Rei.	Governants aristocràtics.
Rebuig de l’art i dels artistes en el món de les idees, només fan còpies (ni produeixen, ni defensen, ni governen).	Art = imitació = plaer = plaer. (Mal d’Shtendal).
La República (ciutat bella).	La Política; Ètica a Nicòmac.
Teoria de la reminiscència.	Ignorància en néixer.
Feminisme.	Masclisme.

Concepció del dualisme de Plató

El dualisme de Plató es fonamenta en 8 àrees: el coneixement, l'home, Déu, el món i la realitat, la causalitat, l'ètica, la teoria política i la crítica.

- El coneixement: coexisteixen el sensible i l'intel·ligible (de les idees), que és l'autèntic. Per accedir al coneixement autèntic hi ha 4 vies: l'amor (saber), el record (reminiscència), la dialèctica (noesi) i la purificació (via ètica).

- L'home: la seva ànima ha estat accidentalment reencarnada en un altre cos i està esperant la seva purificació per mitjà de la pràctica de les virtuts, que passa per 3 etapes: l'ànima concupiscible, la irascible i la racional.

- El Déu: no té un sentit religiós, sinó que ordena la realitat i l'univers a través de la figura del Demiürg. Rebutja la religió homèrica (antropomorfisme de les deïtats gregues, que no relacionava amb l'home, i tractava a l'home d'infeliç, mentre que als déus de feliços). Manté una visió abstracta de la perfecció, a través de la idea del Bé, que més tard adoptarà el Déu del Cristianisme.

El seu mestre, Sòcrates, va ser condemnat per fer burla als déus.

- El món i la realitat:

1. Món sensible (material): es pot veure (percebre pels sentits) i tocar. Està en constant canvi i es relaciona amb Heràclit.

2. Món intel·ligible (de les idees): no és material i, per tant, només es pot pensar. Té formes pures (idees), que representen l'autèntica realitat perfecta, que no canvia mai. Es relaciona amb Parmènides.

Fa possible el món sensible, atès que les coses materials són còpies de les idees.

- La causalitat: les idees són la causa que dóna ordre, sentit i existència a la realitat, ja sigui material com intel·lectual. En el món material, s'hi troba la idea de bellesa (causa que fa que busquem les coses belles), i la idea de veritat (causa que ens porta a fer el bé i a no trobar sentit a les males accions, que té relació amb l'universalisme ètic "el mal és fruit de la ignorància", de Sòcrates).

L'afany de perfecció dóna sentit al món i justifica la nostra existència.

- L'ètica: és la pràctica de les virtuts corresponents a cada part de l'ànima, que té relació amb cadascun dels estaments classistes que formen la societats, hi ha:

1. Moderació (ànima concupiscible) - Productors/treballadors.

2. Valentia (ànima irascible) - Militars/Guardians.

3. Prudència (ànima racional) - Governants (filòsofs).

El premi per a una vida virtuosa és ascendir en les escales ànimes de la vida (reencarnació). El càstig, en canvi, és manternir-se en el món imperfecte (material) o, si s'ha estat desenfrenat, covard o imprudent, descendir en l'escala de les ànimes.

- La teoria política: es basa en un comunisme aristocràtic (Teoria del Filòsof rei), només poden governar els filòsofs atès que ells són els únics que han contemplat la idea del bé a través de la saviesa. La utopia aristocràtica divideix la societat en tres castes impermeables: productors, militars i governants (filòsofs).

S'aboleixen les famílies, es declara la igualtat entre la dona i la dona (feminisme), i l'Estat Màxim.

- La crítica: Karl Popper (teoria dels 3 mons), denuncia aquesta utopia i totalitarisme. És un sistema antidemocràtic, que no és respectuós amb les llibertats individuals, que ho controla tot i no hi ha vida privada ni dret a discrepar.

Vocabulari dels sofistes

Convencionalisme: és el punt de vista en la filosofia de la ciència " la ciència consisteix només en convincions" i conseqüentment, les lleis científiques no són mñes que convencions o definicions disfressades que no tenen a veure amb la veritat, si no amb consens. apareix com a una versió del positivisme, que defensa l'arbitrerietat de les paraules, és a dir, la independència del significat del significant.

Democràcia: pels sofistes la democràcia era la manera de mostrar que les lleis provenen dels homes i que, per tant, es poden canviar sempre que es vulgui tenint en compte la voluntat de la majoria.

Escepticisme: teoria filosòfica segons la qual no existeix el coneixement, no pot ni podrà existir mai, i que afirma en que en tot hi cap algun dubte sempre. Nega tota possibilitat de conèixer la veritat.

Gòrgies: filòsof sofista anterior a crist del qual ens trobem una basant molt pessimista de l'èsser humà, més ben dit, del no-ésser. Defensen tres arguments: 

1. res existeix

2. si alguna cosa existís, no ho sabríem perquè seria inaprensible

3. encara que alguna cosa existís i algun home ho cognotés, no podria ser comunicat.

Nega qualsevol veritat, molt pròpi de l'art de la retòrica ( ús de moltes metàfores) 

Isonomia: és el concepte d'igualtat de drets civils y polítics dels ciutadans. Expressa de la maneramés adient el principi de la democràcia. terme anterior equivalent a democràcia

Vocabulari del presocràtics

NOUS: (Nous = intel·ligència)
Aquest concepte, creat per Anaxàgores, defineix un element extern encarregat de posar ordre a la matèria formada per homeomeries, la qual per si mateixa no té moviment, i pugui generar el cosmos.

ODI: Per a Empèdocles, l’odi és un concepte que separa. Doncs crea un sentiment de rebuig que ens desuneix la naturalesa formada per als quatre elements.

OPINIÓ (VIA): Parmènides entén com la via de la opinió, un camí per arribar al coneixement inadequat, basat en l’engany i els sentits. Doncs arribar a una veritat només s’aconseguirà amb allò que té existència real.

ORDRE: Segons Anaximandre, l’ordre és el canvi que té la matèria, que parteix d’un origen indeterminat (áperion).

PLANTA REI: (Panta rei = Tot Flueix)

Concepte utilitzat per Heràclit per descriure la seva teoria basada amb l’etern moviment, el fluir continu de les coses, per tant defineix la realitat com el canvi.

PHYSIS: Prové del grec i significa naturalesa: principi dinàmic que determina el comportament o la manera de manifestar-se de les coses naturals. Va ser l’objecte de les primeres investigacions filosòfiques.

TERMES OPOSATS: Heràclit parteix de la teoria que diu que l’existència està composta per contraris que estan destinats a formar equilibri i harmonia compensant-se, definint allò que és real.

TRANSMIGRACIÓ: Pitàgores deia que quan el cos mor l'ànima s'allibera anant a un altre cos de qualsevol altre ésser viu, ja sigui persona, animal o planta.

VERITAT (VIA): Parmènides entén com la via de la veritat, un camí per arribar al coneixement, basat en la raó (logos). “L’ésser i el pensar són la mateixa cosa”, per això a partir d’un pensar, racional, arribarem a L'existència real.
DIALÈCTICA: Consisteix en convèncer a partir del debat o el diàleg, a una persona o a un grup de persones, sobre les postures filosòfiques.

ÉSSER: Dins de les multiples definicions per a ésser: un ésser racional, és aquell que té la capacitat de pensar, discórrer i que és capaç d'adquirir una intel·ligéncia superior a la dels animals. 

FOC: Segons Heràclit, és una cosa material que ho origina tot i crea la vida, és a dir és l'origen de totes les coses.També ho veu com un símbol de canvi.

HARMONIA: És l'equilibri de les proporcions entre les diferents d'un ésser. 

HOMEOMERIA: Per Anaxàgores és un concepte que representa els elements primitius de la matèria, i amb els quals es va formar el món a través de la llei d'atracció.

LOGOS: S'obté utilitzant la intel·ligència, el pensament i la ciència: El logos és la manera de veure i entendre la vida de manera raonada i argumentada.

MITE: Relat tradicional de fets prodigiosos i està protagonitzat per éssers sobrenaturals.

NECESSITAT: Sentiment de manca que experimenta un ésser i que activa el seu desig d'obtenir allò que no té.

NO-ÉSSER: Segons els filòsofs: allò que som quan no existim físicament. Per tant, allò que no som.

NOMBRE: Segons Pitàgores de Samos, l'harmonia és fruit de les relacions entre nombres, i per tant són fonamentals, ell creu que són l'origen de totes les coses.

4 ELEMENTS: Com diu Empèdocles, els quatre elements són les arrels de tot, i tot el que ens envolta és fruit de les mescles d'aquests elements.

AIGUA: Per Tales, l'aigua és el principi de tot (és l'origen), ja que la considera indispensable per sobreviure: tot el que ens envolta és humit, la Terra estpa sobre l'aigua...

AIRE: Segons Anaxímenes l'aire és el fonament de les coses (l'arkhé), diu que és imprescindible viure sense ell (es basa, per exemple, en la respiració com a principi de vida).

AMOR: Per Empèdocles l'amor és la font de creativitat i és fonamental per a tenir una visió del món.

APÉIRON: És l'arkhé per a Anaximandre. L'apéiron era la manera d'explicar o el principi racional que tot ho explicava. Aquest principi racional era natural, però estaba indeterminat i, per tant, no podiem dir exactament quin era.

ARBITRARIETAT: Parlem de que els fets es produeixen per arbitrarietat quan no segueixen cap fonament racional, és a dir quan simplement passen perquè si.

ARKHÉ: Principi natural i racional al que tot correspon i per tant explica el per què de l'existència de totes les coses. Els primers filòsofs van utilitzar la paraula Arkhé para referir-se a l'element primordial del que està composta i que deriva tota realitat.

El Mite de la Caverna

El Mite de la Caverna:

El Mite de la Caverna descriu a les persones encadenades a caverna de cara la paret, la visió de les quals està limitada, atès que no poden distingir a absolutament ningú perquè la única cosa que veuen és la paret de la caverna sobre la qual es reflecteixen ombres.

Malgrat això però, un dels individus aconsegueix escapar i conèixer la llum del sol i, conseqüenment, fugir d'aquella realitat postissa.

(Aquesta realitat postissa, té una relació amb el nostre món. Nosaltres, els humans, no veiem més enllà que el món sensible (material, que podem tocar i que està en constant canvi). Això es produeix per la incertesa sobre el que ens espera en un futur, la desconeixença o la credibilitat de l'existència del no-res més enllà de la nostra mort o d'aquesta via. Així doncs, aquests dos fets, conclouen en l'engany que ens proporcionen els sentits a través de la percepció, que ens fan varirar la nostra doxa (opinió), atès que rebem un "coneixement aparent").

A continuació, amb l’ajuda del Sol, aquesta persona veu per primer cop el món real i torna a la caverna. Així doncs, d'aquesta manera, explica que les úniques coses que havien vist fins el moment eren ombres i aparences. El món de les ombres simbolitza per Plató, el món sensible (molt lluny de la perfecció, atès que el món de les idees, el perfecte, són una còpia de les coses materials que es troben en el món sensible/material). 

Conseqüentment, l'escapada al món del Sol, el món de l'exterior, que es troba a fora de la caverna simbolitza el món intel·ligible i de les idees. 

Al llarg del mite, es presenta la vida com un procés liberal i un camí amb una sola direcció. Al final, hi ha la sortida, on apareix un altre món, el món de les idees.

L'ànima

Sócrates

a) Manté un interès filosòfic per: l'humà, la vida, l'acció, la societat i els valors ètics.

b) Crea el Mètode socràtic, essent d'aquesta manera successor de Descartes, que va escriure el llibre El Mètode. Es divideix en dues fases:

- 1a fase: Ironia (docta ignorància: només sé que no sé res). És una fase destructiva que es basa en la neteja d'idees acceptades com a vertaderes.

• Exemple: Sergi Castillo. De nen vivia en una societat masclista i homòfoba i imitava aquestes idees, però després, en estudiar filosofia, es va adonar que no les compartia.

- 2a fase: Maièutica (parir): l'art de fer "sortir" el coneixement que tots tenim en el nostre interior. El coneixement vertader és el coneixement ètic, basat en la justícia, la bondat, la veritat i la bellesa.

• Exemple: el mestre no ensenya res, només orienta, ajuda i guia. (Visió socràtica de la pedagogia moderna).
• Sòcrates deia: "és millor ser l'estafat que l'estafador", mentre que Laucó deia: "és millor ser l'estafador que l'estafat".

c) Amb el coneixement ètic, sorgeix l'Universalisme ètic. S'estableix que els valors morals són únics, vàlids per a tothom i inqüestionables, com per exemple: la justícia, la veritat, la bondat, la bellesa, la solidaritat, l'altriusme, l'amistat, la generositat... Per tant:

- Qui arribi a la comprensió d'aquests valors sempre actuarà bé i serà feliç.

- Qui no els segueixi ni els comprengui no actuarà bé ni serà feliç.

- "L'únic camí per ser feliç és el camí de l'ètica".

• Exemple: els lladres mai seran feliços, encara que els seus motius siguin bondadosos.

d) En conseqüència de practicar l'Universalisme ètic, neix l'Intel·lectualisme moral, base del Platonisme (atac contra els sofistes). En aquest moviment, s'estableix que:

- El mal és fruit de la ignorància.

- "Qui coneix el bé, no pot deixar de fer-lo".

• Exemple: la saviesa representa la bondat, i la ignorància la maldat.

Visions respecte l'ésser

Els filòsofs, presocràtics i sofistes, tenien diverses visions respecte l'ésser:

- Parmènides (presocràtic): l'ésser és i el no ésser no és. Té un caràcter optimista; l'ésser es pot conèixer, i per tant, el coneixement és possible.

- Gòrgies (sofista): escepticisme (no hi ha ésser). Si n'hi hagués, no es podria conèixer, i si es pogués conèixer no es podria explicar (pessimisme radical).

- Heràclit i Demòcrit (presocràtic): l'ésser és, però el no-ésser també és (optimisme).

- Protàgores (presocràtic): relativisme. L'ésser i el no-ésser són? Depèn... No hi ha veritats ni criteris universals per jutjar o valorar les accions humanaes. L'home és la mesura (valoracíó) de totes les coses.

Així que, Gòrgies i Protàgores diuen que tot és relatiu, les veritats són ficcions que l'ésser humà fa per prendre una decisió o una altra.

Plató

Biografia de Plató arran d'un fragment de La República:

Plató (428/427 -348/347 aC)  ha estat un dels  filòsofs més importants de la història.

• Va viure entre els segles V i IV aC, va néixer a Egina una petita illa d'Atenes
• El seu pensament estava forjat enmig de la volència de la guerra i va buscar una solució, crear una comunitat cívica educada (politeia)
• Sistema polític únic; democràcia atenesa (ciutadans participació directe) otorgava una força inmensa a la paraula.
• Va tenir com a mestre a Sócrates
• La descoberta de Sócrates el va fer decidir la seva manera de viure
• El coneixament del pitagòrics va fer posible el pensament matemàtic, astronòmic, musical i polític
• Va fundar l'Acadèmia (387 aC)  a Atenes, un centre d'estudi i de formació intel·lectual i política
•  Dues posicions per la renovació de la política atenesa; filosòfic( govern format per els més savies) i políticament (en contra de les opinions i no de les raons fonamentades)
• L'home i la seva educació, una de les principals preocupacions de Plató
• Pensament platònic: va ordenar el seu pensament i la seva actuació amb vista a la Justícia i el Bé.

Video de José Antonio Marina

Les tres idees principals que hem extret del vídeo són:

 - La fe és irracional (mite). La veritat surt de raonar, de dialogar, d'haver de buscar arguments (logos).

Aquesta frase no la diu José Antonio Marina, però creiem que és de les més importants, ja que està directament relacionada amb el canvi de pensament que hem estat estudiant a classe. La frase és una demostració del pas del mite al logos, que avui en dia encara no s'ha realitzat de forma total i completa en tots els humans.

- La religió ha de servir a nivell personal. Per la convivència ens hem de basar en la ciència o en l'ètica.

Aquesta frase és importantíssima en l'actualitat d'avui en dia. Sobretot, en molts països musulmans la religió va molt lligada a la política (Iraq, Iran, Arabia Saudita, etc.), tot i que també és molt clara en països europeus (el Vaticà és l'Estat de la religió catòlica i del Papa). Per exemple, la separació entre la religió i la política és una conditio sine qua non perquè Turquia pugui entrar a la UE. La religió és una opció personal, que pot regir la vida privada de les persones, però no ha d'afectar en la política d'un país on hi viuen milions de persones amb opinions diferents.

- El millor de la intel·ligència humana és la bondat, perquè només els humans podem ser bondadosos.

Aquesta frase ens demostra una línia de separació entre els animals humans i la resta d'animals: la bondat. Aquesta qualitat, de moment, marca la diferència entre nosaltres i la resta d'animals (la maldat també, perquè una complementa l'altra). Al llarg de la història, arguments com la intel·ligència, la racionalitat, la comunicació o la capacitat de fabricar eines eren l'argument per separar als humans dels animals, però tots s'han desmentit. Ara, aquest és l'argument més vàlid. Ens demostra que ja que tenim la capacitat de ser bons (i també la de ser dolents) l'hauriem d'explotar, més que la seva complementària.

El canvi és real?

Des de l'inici de la filosofia, hi ha hagut una pregunta constant en la ment humana: existeix el canvi? Hi ha diverses teories, però les més famoses i que estan més contraposades són les d'Heràclit i Parmènides.

El primer, defensa que el canvi existeix: l'Univers canvia, el Món canvia, les persones canvien. Tot és dinàmic i està en constant canvi. La seva teoria es basa en la percepció dels sentits, i defensa que el no-res existeix, que hi ha un buit. Aquesta teoria també és recolzada per Demòcrit, qui diu que tot està fet d'àtoms (l'Ésser) i que s'han de moure en el buit (el no-ésser). Aquesta teoria, la d'acceptar el no-ésser, és un salt importantíssim que fan aquests filòsofs i que no tothom va ser capaç de fer (ni el mateix Aristòtil, per exemple).

En canvi, Parmènides nega l'existència del canvi, perquè passariem a no-ésser, i el no-ésser no existeix. Per tant és impossible canviar. Creu que sempre hem sigut i sempre serem, simplement és la percepció de les coses la que és diferent. Tot és etern.

Actualment, la teoria científica acceptada és la d'Heràclit i Demòcrit: el canvi existeix. Nosaltres podem canviar de posició, mentre conduïm podem canviar de sentit o direcció, les orugues canvien i passen a ser papallones, l'Univers està en constant expansió i per tant canvia a cada segon... Tot al nostre voltant canvia i el no-ésser existeix.

La filosofia presocràtica

Els presocràtics:

Existeix una naturalesa primera única que conforma tot allò existent: res neix, pareix ni mor. Tales és el fundador de la teoria: l’aigua és el primer principi.

Tales de Milet:

·         Origen: aigua (materialisme - Univers físic).

·         Realitat feta d’aigua, (la Terra està al damunt de l'aigua).

·         Canvi: diferents estats de l’aigua.

Anaximandre:

·         Origen: indeterminació. "Tot es mou segons la necessitat i tot ésser viu paga amb el temps les injustícies".

·         Realitat feta de matèria que s’organitza i es desorganitza cíclicament.

·         Canvi: els que succeeixen en la matèria.

·         Creador de l’àpeiron: és el principi racional que ho explica tot. És natural però indeterminat (no se sap quin principi és exactament).

Anaxímenes

·         Origen: aire. "L'aire és el fonament (l'arkhé) de totes les coses: dóna la vida a l'home amb l'alè i envolta tot el món".

·         Realitat feta d'aire, (respiració com a principi de vida).

·         Canvis: etern moviment de l'aire.

Pitàgores:

·         Origen: nombres (matemàtiques - Univers abstracte, teòric i intel·lectual).

·         Realitat feta de nombres i figures geomètriques. "Són el principi que pot raonar totes les existències".

·         Canvi: no és real.

·         "El llenguatge actual de la ciència són les matemàtiques".

Heràclit:

·         Origen: foc (símbol de canvi).

·         Realitat feta de canvis (Univers dinàmic i en moviment).

·         Canvi: propietat fonamental perquè existeixi realitat. Tot canvi tendeix cap al seu element oposat. "L'existència està compostes per contraris i oposats, que estan destinats a formar equilibri i harmonia compensant-se entre ells".

·         Harmonia dels contraris: “la raó és la meta de la intel·ligència i l'element universal que ho unifica tot”.

Parmènides:

·         Origen: ésser (el que és real).

·         Realitat feta d'allò que té existència.

·         Canvi: no n'hi ha.

·         Unificació de l’ésser i el pensament.

Empèdocles:

·         Origen: els quatre elements, (són les arrels de tot).

·         Realitat feta de la mescla dels quatre elements.

·         Canvis: amor i odi que uneix o separa els quatre elements.

·         "L'amor és una font de creativitat".

Anaxàgores:

·         Origen: combinació de certs elements (relació amb la taula periòdica actual).

·         Realitat feta d’homeomeries (llavors). "Representen els elements primitius de la matèria. Amb elles es forma el món a través de la llei d'atracció. Es combinen a partir de les nous (intel·ligència), ja que no tenen moviment per si soles. En funció de com es s'ordenin apareixerà un ésser, un fet o una matèria diferent".

·         "Inici del que avui dia és el codi genètic".

Demòcrit:

·         Origen: àtoms.

·         Realitat feta d'àtoms (teoria en investigació).

·         Canvi: regit per la necessitat.

·         “El moviment no és possible per atzar": els àtoms, que representen l'ésser, necessiten un buit per desplaçar-se, que és el no-ésser. Per tant, l'ésser i el no-ésser són complementaris. L'ésser té la capacitat de pensar i discórrer, mentre que el no-ésser no existeix físicament (no és).