Dilemes utilitaristes

1. Tengo una gran fortuna. Puedo donarla en su mayor parte a mis hijos (que viven bastante bien sin ella) o a una institución que la distribuya entre gente más pobre que mis hijos. ¿Qué debería hacer si fuera utilitarista? ¿Qué harías tú y por qué?

Si fos una persona utilitarista donaria la gran fortuna en una institució que la repartís entre la gent pobra, ja que la suma de la felicitat de tots (o la majoria) dels individus és preferible i millor que la felicitat individual. A més, és un exemple de discriminació positiva i, per tant, estaria ajudant als més desfavorits.

Personalment, intentaria partir aquesta gran fortuna en dues parts: la meitat aniria al fill, i l'altra meitat a la institució. Però si no es pogués triar, decidiria donar la gran fortuna al meu fill, ja que amb ell hi tinc vincles familiars que a nivell personal i sentimental tenen més força que la felicitat d'unes quantes persones anònimes. La felicitat dels més pròxims a la meva vida està per sobre de la dels altres.

2. Dos pacientes de la misma edad están a punto de morir, necesitan un trasplante, pero sólo hay un órgano disponible. Uno es un artista cuyas obras entusiasman al público, el otro es un hombre huraño y solitario. Soy un médico utilitarista, ¿a quién salvaría? ¿A quién salvarías tú y por qué?

Com que sóc un metge utilitarista decideixo ajudar al primer pacient, al que entusiasma al públic, ja que, com que igualment n'ha de morir un, és "millor" que mori el solitari que no pas el més simpàtic, ja que causarà menys dolor i més felicitat als demés. La felicitat dels altres predomina sobre la individual.

A mi em costaria molt decidir entre dues persones a les quals no conec, però segurament, aplicaria el criteri utilitarista perquè produiria més felicitat que salvant al solitari.

3. Otro de médicos. La vida de un tirano extranjero está en mis manos (soy su médico). Sé de buena tinta que, en cuanto lo cure, va a volver a su país con la intención expresa de masacrar a parte de la población (supuestos rebeldes). ¿Debería hacer todo lo posible por salvar su vida, o más bien todo lo posible para no salvarla (sin que se note mucho)? ¿Qué debería hacer un médico utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Tot i que salvar una vida és un fet bo que produeix felicitat a la persona a la que salvas (i a la seva família), en aquest cas produiria més infelicitat que no pas felicitat. Per tant, com a metge utilitarista, decidiria dissimular i no salvar al dictador, ja que té a tot un poble oprimit sota la seva tirania injusta. La felicitat col·lectiva pesa més en la balança moral que no pas la felicitat individual d'una mala persona.

Personalment, seguiria la opció utilitarista, ja que no crec que a un dictador opresor de milers (o milions) de persones de l'hagi de salvar saber que seguirà exercint el poder absolut al seu país. Discrimino positivament als desfavorits que no han pogut triar el seu govern i se'ls ha imposat de forma violenta.

4. Dado que los animales también parecen capaces de sentir placer y dolor, y que ir a los toros supone placer para el espectador pero dolor para el animal, ¿qué deberíamos hacer con la fiesta nacional? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú?

Un utilitarista afirma que tot té una finalitat. La finalitat de torturar un toro és la diversió dels espectadors, cruels i frívols davant el patiment innecessàri d'un animal. Aquesta finalitat no justifica el maltractament ni el dolor que pateix l'animal, així que la festa nacional s'hauria de canviar per una festa de societat avançada i civilitzada que no consistís en assassinar un animal sense cap mena de sentit. Les conseqüències serien positives tant per als animals, que no patirien, i també per a les persones, a qui no se'ls inculcaria l'assassinat i la violència com a actes respectables, entretinguts i acceptables.

Personalment, aboliria qualsevol espectacle que utilitzés animals, ja que han nascut per ser lliures i nosaltres no som ningú per decidir si han de viure en captivitat o no. Per tant, estic en contra dels zoos, els aquaris, els circs amb animals, la tauromàquia, els correbous, etc.

5. Dado lo anterior, ¿te parece que deberíamos ser todo lo vegetarianos posible? ¿Crees, en general, que los animales pueden tener derechos (por ejemplo, el derecho a no sufrir dolor innecesariamente)?

Pel que fa la visió utilitarista, hauriem de posar en la balança la felicitat col·lectiva dels animals i la dels humans. Menjar carn no ens dóna felicitat, pot donar plaer pel seu gust, però no proporciona felicitat. En canvi, totes les vides dels milions d'animals que es podrien salvar i que podrien viure en llibertat, sí que són motiu de felicitat. Per tant, s'hauria d'eliminar l'ús d'animals per a les nostres activitats en el màxim nivell possible. També haurien de gaudir d'alguns drets, ja que no els poden reivindicar per ells mateixos com han fet grups marginats al llarg de la història com els discapacitats, les ètnies marginades o les dones, però se'ls mereixen igualment.

Personalment, jo sóc vegetarià perquè considero que, ja que no és necessàri matar animals per viure bé i tenir una dieta sana, recolzar el seu assassinat per pur egoísme de menjar croquetes de pollastre o una hamburguesa és immoral. (Arnau Salvadó)

6. Otro caso médico. Un ser querido tuyo se muere de una extraña enfermedad, cuyo tratamiento cuesta mucho dinero. Pides ayuda al Estado, y el consejero de Salud te responde: sólo tenemos 500.000 euros: lo podemos gastar en un hospital infantil en el tercer mundo donde salvaría la vida a mil niños al año, o en pagar el tratamiento de esta persona. Tú decides. ¿Qué decides? ¿Por qué? ¿Qué decidiría un utilitarista?

Un utilitarista decidiria invertir els diners en un hospital infantil en un país del tercer món, ja que la felicitat col·lectiva pesa més que la felicitat individual. A més, ajudes als més desfavorits (discriminació positiva)  i els resultats mesurables serien el salvament de moltes vides a canvi d'una mort, la del teu familiar.

Personalment, decidiria salvar a l'ésser estimat, ja que les persones que m'envolten i a les quals m'estimo són una part molt important de la meva vida. A més, amb aquest ésser i he establer lligams sentimentals i afectius, i després sentiria remordiments per deixar morir una persona coneguda abans que nens del tercer món que moren a cada minut sense que hi pugui fer res igualment.

7. ¿Estaría justificado que un gobernante mintiera a sus gobernados (por ejemplo acerca de la existencia de un problema con respecto al cual la población no podría hacer nada) para no preocupar a la gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Un utilitarista decidiria enganyar al poble, ja que, encara que dir la veritat és un fet positiu, alarmar la població i produir en ella una sensació de pànic o caos i de infelicitat no compensa el fet de ser sincers (conseqüencialisme -> l'important és el bénestar, no la motivació subjectiva que impulsa l'acció).

Jo, personalment, decidiria dir la veritat a la població, ja que, encara que no pogués fer res, la gent estaria advertida i podria començar a pensar possibles solucions a nivell personal perquè aquest problema no els afectés tant.

8. ¿Se debería torturar todo lo cruelmente que fuera necesario a un terrorista para que confesara dónde está la bomba que ha colocado en algún lugar repleto de gente? ¿Qué haría un utilitarista? ¿Y tú? ¿Por qué?

Un utilitarista torturaria al terrorista, ja que és millor salvar totes les persones que no pas fer que una sola persona tingui bénestar, i menys quan és un terrorista. Els resultats mesurables serien més positius en el fet de salvar centenars de persones que no pas en el fet de no torturar un sol home.

Personalment també decidiria torturar al terrorista, ja que preferiria salvar totes les persones innocents d'un lloc, que no pas mantenir l'integritat d'un assassí.

Resum del vídeo: "El jo és una ficció del cervell"

Entrevista a Francisco José Rubia:

• No coneixem ni el 10% del cervell.
• La llibertat és una ficció cerebral, no és tal i com pensem.
• Les impressions subjectives ens han enganyat sempre.
• Com va dir Freud, el jo conscient no controla el nostre cos.
• No podem controlar al cervell.
• La memoria desde un punt de vista biològic és més important que la llibertat.
• La llibertat s'enten com la possiblitat que tenim de fer alguna cosa diferent al que estem acostumats a fer.
• La presa de decisions depèn del cervell, de la part inconscient.
• Els conceptes morals estan escrits en el nostre cervell, per això l'està estudiant la neurociencia.
• Tenim una predisposició genètica a la moralitat, la cultura ho modela.
• La memoria és molt important per la supervivencia.
• Intel·ligencia emocional ( neurones mirall) per entendre el que els altres volen expressar.
• La ment té una part objectiva (cerebral) i una part subjectiva (els sentiments), com el cervell crea la ment a partir dels QUALIA com es va plantejar també DESCARTES.
• La consciencia( sentir que un és tal i com és i poder reconeixer-se).
• No es sap encara si els animals tenen consciencia.
• El sentit del JO és una FICCIÓ feta a partir de les xarxes cerebrals, com creia HUME.
• Els QUALIA són potencials electrics, són tots iguals, són diferenciats per l'escorça cerebral. La realitat externa és creació del cervell, tot és FENOMEN.
• Per sobreviure el dolor és molt important.
• El cervell té rellotges interns (el temps i l'espai són creacions nostres) com pensava KANT.