Sócrates

a) Manté un interès filosòfic per: l'humà, la vida, l'acció, la societat i els valors ètics.

b) Crea el Mètode socràtic, essent d'aquesta manera successor de Descartes, que va escriure el llibre El Mètode. Es divideix en dues fases:

- 1a fase: Ironia (docta ignorància: només sé que no sé res). És una fase destructiva que es basa en la neteja d'idees acceptades com a vertaderes.

• Exemple: Sergi Castillo. De nen vivia en una societat masclista i homòfoba i imitava aquestes idees, però després, en estudiar filosofia, es va adonar que no les compartia.

- 2a fase: Maièutica (parir): l'art de fer "sortir" el coneixement que tots tenim en el nostre interior. El coneixement vertader és el coneixement ètic, basat en la justícia, la bondat, la veritat i la bellesa.

• Exemple: el mestre no ensenya res, només orienta, ajuda i guia. (Visió socràtica de la pedagogia moderna).
• Sòcrates deia: "és millor ser l'estafat que l'estafador", mentre que Laucó deia: "és millor ser l'estafador que l'estafat".

c) Amb el coneixement ètic, sorgeix l'Universalisme ètic. S'estableix que els valors morals són únics, vàlids per a tothom i inqüestionables, com per exemple: la justícia, la veritat, la bondat, la bellesa, la solidaritat, l'altriusme, l'amistat, la generositat... Per tant:

- Qui arribi a la comprensió d'aquests valors sempre actuarà bé i serà feliç.

- Qui no els segueixi ni els comprengui no actuarà bé ni serà feliç.

- "L'únic camí per ser feliç és el camí de l'ètica".

• Exemple: els lladres mai seran feliços, encara que els seus motius siguin bondadosos.

d) En conseqüència de practicar l'Universalisme ètic, neix l'Intel·lectualisme moral, base del Platonisme (atac contra els sofistes). En aquest moviment, s'estableix que:

- El mal és fruit de la ignorància.

- "Qui coneix el bé, no pot deixar de fer-lo".

• Exemple: la saviesa representa la bondat, i la ignorància la maldat.

Visions respecte l'ésser

Els filòsofs, presocràtics i sofistes, tenien diverses visions respecte l'ésser:

- Parmènides (presocràtic): l'ésser és i el no ésser no és. Té un caràcter optimista; l'ésser es pot conèixer, i per tant, el coneixement és possible.

- Gòrgies (sofista): escepticisme (no hi ha ésser). Si n'hi hagués, no es podria conèixer, i si es pogués conèixer no es podria explicar (pessimisme radical).

- Heràclit i Demòcrit (presocràtic): l'ésser és, però el no-ésser també és (optimisme).

- Protàgores (presocràtic): relativisme. L'ésser i el no-ésser són? Depèn... No hi ha veritats ni criteris universals per jutjar o valorar les accions humanaes. L'home és la mesura (valoracíó) de totes les coses.

Així que, Gòrgies i Protàgores diuen que tot és relatiu, les veritats són ficcions que l'ésser humà fa per prendre una decisió o una altra.

Plató

Biografia de Plató arran d'un fragment de La República:

Plató (428/427 -348/347 aC)  ha estat un dels  filòsofs més importants de la història.

• Va viure entre els segles V i IV aC, va néixer a Egina una petita illa d'Atenes
• El seu pensament estava forjat enmig de la volència de la guerra i va buscar una solució, crear una comunitat cívica educada (politeia)
• Sistema polític únic; democràcia atenesa (ciutadans participació directe) otorgava una força inmensa a la paraula.
• Va tenir com a mestre a Sócrates
• La descoberta de Sócrates el va fer decidir la seva manera de viure
• El coneixament del pitagòrics va fer posible el pensament matemàtic, astronòmic, musical i polític
• Va fundar l'Acadèmia (387 aC)  a Atenes, un centre d'estudi i de formació intel·lectual i política
•  Dues posicions per la renovació de la política atenesa; filosòfic( govern format per els més savies) i políticament (en contra de les opinions i no de les raons fonamentades)
• L'home i la seva educació, una de les principals preocupacions de Plató
• Pensament platònic: va ordenar el seu pensament i la seva actuació amb vista a la Justícia i el Bé.

Video de José Antonio Marina

Les tres idees principals que hem extret del vídeo són:

 - La fe és irracional (mite). La veritat surt de raonar, de dialogar, d'haver de buscar arguments (logos).

Aquesta frase no la diu José Antonio Marina, però creiem que és de les més importants, ja que està directament relacionada amb el canvi de pensament que hem estat estudiant a classe. La frase és una demostració del pas del mite al logos, que avui en dia encara no s'ha realitzat de forma total i completa en tots els humans.

- La religió ha de servir a nivell personal. Per la convivència ens hem de basar en la ciència o en l'ètica.

Aquesta frase és importantíssima en l'actualitat d'avui en dia. Sobretot, en molts països musulmans la religió va molt lligada a la política (Iraq, Iran, Arabia Saudita, etc.), tot i que també és molt clara en països europeus (el Vaticà és l'Estat de la religió catòlica i del Papa). Per exemple, la separació entre la religió i la política és una conditio sine qua non perquè Turquia pugui entrar a la UE. La religió és una opció personal, que pot regir la vida privada de les persones, però no ha d'afectar en la política d'un país on hi viuen milions de persones amb opinions diferents.

- El millor de la intel·ligència humana és la bondat, perquè només els humans podem ser bondadosos.

Aquesta frase ens demostra una línia de separació entre els animals humans i la resta d'animals: la bondat. Aquesta qualitat, de moment, marca la diferència entre nosaltres i la resta d'animals (la maldat també, perquè una complementa l'altra). Al llarg de la història, arguments com la intel·ligència, la racionalitat, la comunicació o la capacitat de fabricar eines eren l'argument per separar als humans dels animals, però tots s'han desmentit. Ara, aquest és l'argument més vàlid. Ens demostra que ja que tenim la capacitat de ser bons (i també la de ser dolents) l'hauriem d'explotar, més que la seva complementària.