Aquesta imatge descriu, per desgràcia, una realitat molt present en l'actualitat. Tal i com mostra la imatge, es necessiten grans quantitats de cereals i d'aliments per alimentar tota la població mundial de bestiar que alimenta només una petita part de tota la població humana mundial (les persones de les indústries càrniques diuen que entre un 30 i un 40% dels conreus mundials van destinats als animals de granja, mentre que les associacions animalistes i ecologistes afirmen que es tracta d'un 50 o 60%). Sigui com sigui, si la població occidental deixés de menjar carn o, almenys, en reduís el consum, es podrien destinar les tones de menjar que ara es destinen als animals empresonats a les persones que es moren de fam al tercer món. I per això, em pregunt, per què no ho fem? Per què no es planteja el vegetarianisme o una dieta on hi hagi molt menys consum de cadávers animals? Està demostrat que una dieta vegetariana és més sana que una dieta omnívora i, a més, podem ajudar al planeta i a les persones que passen fam. Per què no ho fem? No ho volem veure? Potser no ens ho deixen veure? Sigui com sigui, vivim en un món molt injust, on la gent que viu bé viu enganyada, i aquest engany, no deixa que ajudi ni als animals, ni a les persones afamades.
El paisatge marí i les seves profunditats, estableix en sí mateix un símbol de pau, tranquilitat, aïllament del món i bellesa que, per mitjà de la simple observació, ens fan sentir bé. La brisa del vent acariciant-te la cara, la sensació d'alçada, la capacitat de veure més enllà i ser partícip de tot l'oceà, això et fa sentir realment bé. Petits moments, petits plaers, petits moments en què som feliços, oblidem les pressions a les quals estem sotmesos al món ordinari, monòton i diari, i som lliures durant, almenys, petits instants.
5. Tanca els ulls i veuràs, "de Joseph Joubert". (Gerard Flynn)
4. Quan algú que ens somia mor, es mor també una part de nosaltres, "de Miguel de Unamuno". (Gerard Flynn)
3. Tot allò que succeeix està a les nostres mans, o simplement ve marcat per un destí inevitable? (Gerard Flynn)
2. Jo també vaig a l'escola: (Gerard Flynn)
En aquesta fotografia hi apareixen els prínceps d'Espanya portant sembla ser que a l'escola, la seva filla Leonor. S'hi expressa, des del meu punt de vista, monotonia i homogeneïtat, atès que anar a l'escola, o acompanyar als seus fills a l'escola forma o arribarà en algun moment a formar-ne part de la vida rutinària de la majoria de la població.
És, per tant, la vida una rutina constant que ni tan sols percebem? Personalment crec que no, opino que la rutina no ha de ser sempre monòtona. És símbol de seguretat, però es pot viure d'una manera apassionada i entregada, valorant i gaudint al mm de cada dia, hora, minut, segon i instant viscut.
Per tant, considero que hem d’anar més enllà de les coses i arribar a comprovar les coses per nosaltres mateixos i mai afirmar un fet sense tenir evidències. A primera vista, tots diríem que aquesta imatge forma part del dia a dia de les persones i que per tant és una activitat monòtona. Però, per què és monòtona, pel simple fet de fer-la periòdicament? Per què ens ha d'avorrir una cosa ens produeix plaer o satisfacció? No és normal que si una cosa ens fa sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i els qui tenim a prop la més freqüència? Pensem-hi.
He triat aquesta imatge perquè hi surten celebritats i, d'aquesta manera, ja tenim un primer indici que aquesta imatge no és símbol de monotonia, encara que ho pugui esdevenir.
He triat aquesta imatge perquè hi surten celebritats i, d'aquesta manera, ja tenim un primer indici que aquesta imatge no és símbol de monotonia, encara que ho pugui esdevenir.
"La vida pot ser de moltes maneres: depriment, increïble, monòtona, massa curta o llarga, però aquest fet sempre dependrà de qui la visqui".
1. Mirada encegada: (Gerard Flynn)
Aquesta fotografia em produeix tristesa. Per desgràcia, sembla ser que a una part considerable de la societat sols els importen els béns materials i totes les altres coses passen a ser secundàries. El símbol del dolar en l'ull i el color viu i blau elèctric que aquest desperta és el que ens fan plantejar-nos si realment són tan importants els diners, i si ho són, quin n'és el motiu.
Un exemple d'aquesta qüestió és el Nadal. És una de les festes, aparentment, amb més importància i dedicada a compartir-la amb la família i les amistats. Desgraciadament, actualment això no és pas així. S'ha acabat compartint en el que és avui dia, una festa on preval el materialisme i, com a conseqüència, el consumisme. Fa aproximadament un any recordo que em van fer escriure sobre el Nadal, i és clar, tota aquesta visió del materialisme estava molt tocada i qualsevol cosa que pogués escriure de ben segur que es faria repetitiva. És per aquest motiu però, que vaig estar pensant en com podria començar la meva composició. Volia que fos sutil, i que la gent es quedés amb el missatge:
"Oh que n'és de bonic el Nadal! - Passi per caixa si us plau..."
1. Mirada encegada: (Gerard Flynn)
Un exemple d'aquesta qüestió és el Nadal. És una de les festes, aparentment, amb més importància i dedicada a compartir-la amb la família i les amistats. Desgraciadament, actualment això no és pas així. S'ha acabat compartint en el que és avui dia, una festa on preval el materialisme i, com a conseqüència, el consumisme. Fa aproximadament un any recordo que em van fer escriure sobre el Nadal, i és clar, tota aquesta visió del materialisme estava molt tocada i qualsevol cosa que pogués escriure de ben segur que es faria repetitiva. És per aquest motiu però, que vaig estar pensant en com podria començar la meva composició. Volia que fos sutil, i que la gent es quedés amb el missatge:
"Oh que n'és de bonic el Nadal! - Passi per caixa si us plau..."
