2. Quin salt en la humanitat t'agradaria portar a terme?
- Arnau Salvadó:
La humanitat està en constant desenvolupament social: canvien punts de vista i els conceptes antiquats evolucionen. La nostra societat està en constant canvi, i cada vegada es produeix més ràpidament.
Vivim en una societat dinàmica. Hem fet passos realment importants: els pas del Mite al Logos, passar d'una visió teocèntrica a una visió antropocèntrica, etc.
Aquest pensament és una mostra de la poca evolució mental de la humanitat, que al llarg de tota la seva història ha necessitat discriminar a certs grups. M'agradaria donar a conèixer una filosofia de vida més animalista, en què no es discrimini als éssers per la simple pertanyença a una espècie sinó que es basi en analitzar les característiques individuals de cada ésser. La societat té molt coll avall que els humans "som superiors" a la resta d'animals, i fins i tot, es considera als humans com a "no animals". Crec que aquest concepte ja és hora que desaparegui i comencem a pensar que formem part de la naturalesa, no hi som aliens. La majoria de població considera que els animals són inferiors i això ens dóna dret a maltractar-los, empresonar-los, matar-los a milions, criar-los en condicions lamentables i utilitzar-los com ens vingui de gust.
Avui en dia, al segle XXI, tot això hauria de haver cambiat, però no és així. Vivim en una societat plena de prejudicis, i encara que tots els països están globalitazats, hi ha persones que es mostren reacies a les persones de color, als immigrants en general. I molts cops pensen que són superior a ells, aquests han de treballar en condicions molt dures i a vegades infrahumanes, per poder emportar alguna cosa per menjar a la boca, hi ha molts empresaris que els tenen sense contracte, sense cap tipus d'assegurança, per així poder pagar-lis una misèria.Per tant moltes persones continuen tenint el mateix pensament que fa segles. En el cas de la dicriminació cap a les dones, encara avui en dia hi ha empreses que paguen menys a les dones que al sexe masculí, molts marits que es es mostren masclistes amb les seves esposes (han de ser únicament mastresses de casa, no han treballat mai, hi han de fer-li tot al seu espòs), molts cops aquests individus són extremadament violents, i acaben matant a la seva dona, avui en dia el nombre de dones mortes a mans de la seva parella encara és molt alta.1. És la matemàtica una creació de l'home?
- Arnau Salvadó:
La humanitat està en constant desenvolupament social: canvien punts de vista i els conceptes antiquats evolucionen. La nostra societat està en constant canvi, i cada vegada es produeix més ràpidament.
Vivim en una societat dinàmica. Hem fet passos realment importants: els pas del Mite al Logos, passar d'una visió teocèntrica a una visió antropocèntrica, etc.
El salt en la història de la humanitat que m'agradaria portar a terme és el canvi de visió tan excessivament antropocèntrica i començar a pensar en els éssers que conviuen amb nosaltres en el planeta: la resta d'animals. Actualment, hi ha un pensament socialment acceptat i molt estès: l'especisme. Aquest pensament és una forma de discriminació cap a la resta d'espècies animals, considerant éssers inferiors pel simple i arbitrari criteri de la pertanyença a una espècie. Així doncs, els humans considerem que estem a dalt de tot i que no hi ha cap vida més important que la nostra. Si ens fan "triar" entre la vida d'un elefant i la d'una mosca, la gent tria la de l'elefant pel simple criteri especista que es creu que la seva vida val més que la d'una mosca.
Aquest pensament és una mostra de la poca evolució mental de la humanitat, que al llarg de tota la seva història ha necessitat discriminar a certs grups. M'agradaria donar a conèixer una filosofia de vida més animalista, en què no es discrimini als éssers per la simple pertanyença a una espècie sinó que es basi en analitzar les característiques individuals de cada ésser. La societat té molt coll avall que els humans "som superiors" a la resta d'animals, i fins i tot, es considera als humans com a "no animals". Crec que aquest concepte ja és hora que desaparegui i comencem a pensar que formem part de la naturalesa, no hi som aliens. La majoria de població considera que els animals són inferiors i això ens dóna dret a maltractar-los, empresonar-los, matar-los a milions, criar-los en condicions lamentables i utilitzar-los com ens vingui de gust. Al llarg de la història hi ha hagut pensaments discriminatoris que per sort s'han superat o s'estan començan a superar: el racisme o el sexisme en són dos exemples. En l'antiguitat, els blanc creien que els negres eren inferiors pel simple fet de ser negres (discriminació per pertànyer a una "espècie" o "raça" diferent). Per això, els podien utilitzar com a esclaus i maltractar-los i utilitzar-los, perquè eren inferiors. També es creia (en alguns països encara es creu) que les dones eren inferiors als homes, i per això havien d'obeir i servir als homes. Els homes podien fer el què volguéssin amb elles perquè eren inferiors pel simple fet de ser dones (d'un altre gènere o espècie). Actualment, aquesta mateixa discriminació arbitrària la reben els animals, i m'agradaria lluitar perquè la humanitat comenci a canviar el seu pensament i evolucioni la seva concepció sobre els animals.
- Marta Martín:
Desde fa segles, hi ha hagut driscriminacions de tot tipus, de gènere, les dones només servien per donar fills als homes i per tenir cura d'aquests, quan el seu espòs marxava a treballar... Un altra discriminació es la racial, els blancs sempre ens hem cregut superiors als de les altres zones del món, com per exemple als africans, als negres, que els utilitzavem com a mercaderies(els veniem com a esclaus).I altres discriminacions, com la de estatura, estètica, però considero que aquestes són molt menys importants que les anteriors.
Desde fa segles, hi ha hagut driscriminacions de tot tipus, de gènere, les dones només servien per donar fills als homes i per tenir cura d'aquests, quan el seu espòs marxava a treballar... Un altra discriminació es la racial, els blancs sempre ens hem cregut superiors als de les altres zones del món, com per exemple als africans, als negres, que els utilitzavem com a mercaderies(els veniem com a esclaus).I altres discriminacions, com la de estatura, estètica, però considero que aquestes són molt menys importants que les anteriors.
Avui en dia, al segle XXI, tot això hauria de haver cambiat, però no és així. Vivim en una societat plena de prejudicis, i encara que tots els països están globalitazats, hi ha persones que es mostren reacies a les persones de color, als immigrants en general. I molts cops pensen que són superior a ells, aquests han de treballar en condicions molt dures i a vegades infrahumanes, per poder emportar alguna cosa per menjar a la boca, hi ha molts empresaris que els tenen sense contracte, sense cap tipus d'assegurança, per així poder pagar-lis una misèria.Per tant moltes persones continuen tenint el mateix pensament que fa segles. En el cas de la dicriminació cap a les dones, encara avui en dia hi ha empreses que paguen menys a les dones que al sexe masculí, molts marits que es es mostren masclistes amb les seves esposes (han de ser únicament mastresses de casa, no han treballat mai, hi han de fer-li tot al seu espòs), molts cops aquests individus són extremadament violents, i acaben matant a la seva dona, avui en dia el nombre de dones mortes a mans de la seva parella encara és molt alta.I per últim una de les discriminacions "menors", com la estètica, que per exemple es dona en una empresa que ha de contractar gent, no es fixen en la personaltitat ni els estudis, sino en la seva bellesa.
Per tant jo crec que el salt que la humanitat hauria de fer és acabar amb les discriminacions ja que en aquest aspecte considero que continuem anclats al segles anteriors.
- Gerard Flynn:
La història canvia i evoluciona constantment. A través dels anys s’han observat maneres de viure i de pensar totalment contraposades, o al contrari, molt semblats fins i tot en una diferència d’anys tan gran.
La història canvia i evoluciona constantment. A través dels anys s’han observat maneres de viure i de pensar totalment contraposades, o al contrari, molt semblats fins i tot en una diferència d’anys tan gran.
Si jo fos una d’aquelles escassíssimes persones que poguessin dur a terme un salt en la història de la humanitat m’agradaria resoldre tres qüestions que la filosofia ens planteja. Voldria saber quin és l’origen de l’Univers, (d’on venim?), què hi ha després de la mort, quina és clau de la felicitat.
Encara que, potser ben mirat la clau de la felicitat sigui viure cada instant viscut al màxim, encara que amb racionalitat i sentit, sense preocupar-nos per saber d’on venim i què n’és de nosaltres quan partim. Potser ben mirat, si descobríssim tot això, ja no tindria sentit viure en un món que ja coneixem, que ja no ens sorprèn, que ja no ens captiva i que no ens desprèn aquell sentiment de voler saber més, de reflexionar i donar-hi voltes...
Bé de fet, no crec que la qüestió sigui quin salt en la història humanitat podria portar a terme un simple estudiant de batxillerat; sinó que qui està realment capacitat per a triar un avenç (suposant que estigui capacitat per dur-lo a terme) que realment sigui beneficiós i ajudi en algun aspecte a la societat.
El meu desig..., ens ajudaria en alguna cosa o més aviat el contrari, i ens trauria tot el misteri que comporta viure aquesta gran aventura, la vida?
Si sabéssim d’on venim, què n’és de nosaltres quan partim i quina és clau de la felicitat, existiria la filosofia?
Els humans sempre han tingut la necessitat de buscar les respostes als fets que passen al món i per tant la seva missió és la de descobrir el perquè de les coses, no pas crear-lo. Basant-nos en la racionalitat, les coses no es poden inventar ja que no succeeixen de forma arbitrària sinó que tot té un perquè. La matemàtica no és com els mites o les històries que l'home pot inventar-se-les per respondre a certes preguntes. La matemàtica va més enllà de tot això, la matemàtica sempre ha existit i per tant afirmo que és una realitat ontològica, potser avui en dia encara hi ha lleis físiques o matemàtiques que existeixen però que encara no han estat descobertes però això no nega la seva existència.
