Esquemes sobre Hume

Aquest esquema tracta una part molt important de la filosofia de David Hume: la predicció d'un fet futur, basat en el principi de la còpia. Segons el filòsof anglès, no es pot fer una predicció sobre un fet futur, ja que els antecedents que en tenim són només idees (que marquen la ment), i els sentits ens capaciten per tenir impressions en el present, però no en el passat ni en el futur. Per exemple, tinc la impressió que el Sol surt cada dia al matí. Tinc la idea de que ahir el sol va sortir, que abans d'ahir també i tots els dies anteriors també. Però aquests fets passats no em serveixen per predir que demà sortirà el Sol, ja que no té per què.

En aquest esquema es contraposa la visió de Descartes amb la de Hume. El primer creu en la separació del món en tres substàncies: la divina (Déu), la res cogitans (el pensament) i la res extensa (tota la resta, la part física). Aquesta res extensa també es divideix en dues parts: les qualitats primàries, que són matematitzables (la forma, la mida, l'extensió, el pes...) i les qualitats secundàries, captades a través dels sentits (color, olor, gust...). En canvi, Hume creu que tot el què percebem a través dels sentits, les impressions (que són continguts mentals) són correctes, són la base del coneixement.

Aquest esquema ens mostra la moral de Hume. L''anglès defensa que hem d'evitar els judicis morals, no podem jutjar les accions dels demés. Cadascú ha de fer el què cregui convenient, i ningú hauria d'opinar sobre els altres. Aquesta moral ens porta al caos, ja que si algú creiés correcte matar, robar o violar, ningú el podria jutjar. A més a més, també nega la condició humana, ja que des de l'inici dels temps els humans ens hem jutjat els uns als altres, tenim la necessitat d'opinar sobre les accions dels altres.

En canvi, si hi ha una opinió àmpliament majoritària sobre una acció, passa a ser una llei. En aquest sentit, podria definir-se com una materialització d'un sentiment moral que és majoritari.