1- Què opines de la moral cartesiana?
Creiem que la moral cartesiana no és molt elaborada, simplement la va plantejar perquè, al ser humans, tenim una moral i uns valors que desenvolupem segons l'entorn, l'experiència i el coneixement. La seva moral estava basada en la raó, i deixa apart la intel·ligència emocional. Aquesta intel·ligència creiem que és la més important a l'hora d'aplicar una certa moral o valors, ja que ens basem més en els sentiments i sensacions (el "cor") que no pas amb la raó.
Per tant, opinem que la moral cartesiana és lògica, bàsica, però concordem bastant en els seus plantejaments o màximes.
2- Hi estàs d'acord? Per què si o per què no?
Estem d'acord en la primera màxima, la que parla sobre adaptar-se als costums i lleis del país on cadascú es trobi. Creiem que, si bé has de mantenir sempre les teves arrels, la teva cultura i llengua, has de procurar adaptar-te al país on resideixes (si has emigrat), ja que ningú t'ha obligat a emigrar justament a aquell lloc i has de respectar els seus costums. Si hi ha conflictes entre cultures, s'ha de procurar solucionar-los per la via del diàleg i la negociació, tot i que els costums autòctons haurien de prevaldre per sobre dels extrangers.
Amb la segona màxima hi estem parcialment d'acord. És cert que és important ser constants i perseverar en les nostres accions, hem de lluitar sempre pels nostres objectius i ser ambiciosos. Però deixar apart els remordiments potser és poc ètic, ja que no sempre la finalitat justifica els mitjans.
La tercera màxima, referida a controlar els desitjos i adaptar-se al món, no concorda amb el nostre pensament. No creiem que la "massa", la "gent" o la "societat" hagin de vèncer el comportament de l'individu, fent que aquest es resigni i s'adapti, sinó tot al contrari: cada persona individual ha de lluitar pels ideals en els que creu, per més que la societat no ho accepti o es mostri reticent, la lluita i el canvi ens mantenen vius, no ens hem d'adaptar al món, sinó que hem de lluitar per canviar-lo. El tema referit als desitjos creiem que són incontrolables, el desig és un aspecte emocional i irracional, no pots evitar que t'agradi una certa persona, un lloc en concret o voler aspirar a alguna professió en concret.
Aparent contradicció: adaptar-se al país on emigres però no adaptar-se al món o fer el què la societat creu.
Explicació: s'ha de lluitar pels teus ideals, no has de permetre perdre la teva essència adaptant-te a la societat si no t'agrada, però sí que t'has d'adaptar a la societat on tu emigres voluntàriament, ja que si hi emigres, acceptes la cultura i costums encara que no renuncïis als del teu país d'orígen.
3- Quins creus que són els seus punts forts i quins els seus punts dèbils?
Creiem que els seus punts màxims són les dues primeres màximes, ja que l'adaptació a un lloc on emigres voluntàriament és necessària, i la perseverància en els actes de cadascú és vital per aconseguir els objectius proposats.
Com a punt feble destaquem la tercera màxima, ja que intenta racionalitzar una sensació tan irracional com els desitjos, que són incontrolables i es guien completament pel subconscient.
4- Cerca notícies a la premsa escrita que exemplifiquin les idees morals de Descartes
"La Comunidad apoya los actos de celebración del Año Nuevo Chino para promover la integración", La Vanguardia, 21/01/2012
"Los jóvenes inmigrantes que aprenden catalán se integran antes al curso escolar", La Vanguardia, 07/10/2011
"La fuerza de una sociedad", El País, 28/2/2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario