Comentari de text - Hume

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui fals: és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podrem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada, no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta experiència, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells —passat i futur. Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que assegurem sense cap prova. 

(David Hume: Resum d’un llibre titulat “Tractat sobre la naturalesa humana”)

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules).
David Hume ens exposa en aquest text que no accepta en el principi de la causalitat, ell defensava que els fets poden canviar, és a dir, no han de ser iguals als del passat i els del futur, no es pot demostrar lògicament que passarà, per aquest motiu anava en contra de les lleis de Newton, ell defensava que per allò que no teniem impressions no ens podiem guiar i perque aquestes no estaven a la naturalesa.

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents (entre deu i vint paraules en cada cas):

a) Aquesta conformitat és una qüestió de fet: raonament lògic que demostra que el contrari sempre és possible.

b) Experiència: vivència anti-innatista que és el resultat de les percepcions i, conseqüentment, de les impressions i les idees. 

3. Perquè diu Hume que: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

Segons Hume, mai serem capaços de determinar el futur, atès que no podem tenir impressions dels fets futurs ni podem mostrar que perquè alguna cosa hagi succeït en el passat hagi de succeïr en el futur. Per a ell, el concepte d'idea depèn totalment de la impressió que obtenim dels sentits, és a dir, de la impressió sensible, i és per això que, segons el Principi de la Cópia, tota idea prové d'una impressió sensible. D'acord amb aquest fet, no podem determinar el futur, atès que no en podem tenir cap impressió.
Així doncs, manté una postura anti-determinista "res està previst que succeeixi", perquè no en podem tenir cap impressió futura segura, únicament podem fer conjetures.

En comparació amb Descartes, s'aprecia que tenen postures contraposades pel que fa al determinisme. Havent vist que Hume es declara antideterminista, Descartes defensa el determinisme causal. Per a ell, tot el que succeix necessàriament ha de passar, ja que la naturalesa té unes lleis naturals que sempre es compleixen. No obstant això, aquestes lleis són simples continguts mentals i no podem afirmar que formin part de la natura.

Paral·lelament, també diu que no podem anar més enllà de la ment, ja que només coneixem el que sabem a través de les impressions, que han estat obtingudes a través de processos mentals. No podem fer prediccions de les lleis naturals, ja que actuaran sempre del mateix mode i, per tant, la ciència no és fiable i ens hem de guiar pels sentits i l'experiència. Atenent a aquest fet, rebutja les lleis de Newton perquè considera que les lleis naturals no són continguts mentals i no tenen cap fonament. Per tant, defensa el fenomenisme, davant el dubte de les lleis naturals, tot és possible.
El fenomenisme defensa que el món ens ve donat per la visió que en tenim i el que en sabem d'ell per mitjà de les impressions.
Segons Hume, la visió que tenim del món es redueix a una, en contraposició a l'idea cartesiana que defensava la diferència entre les qualitats primàries i les secundàries. En canvi, per a ell, tant unes com altres no deixen de ser continguts mentals i, tal i com defensa, "no podem anar més enllà de la nostra ment".
D'altra banda, el que sabem del món, és a dir, les impressions esdevenen, també, fenòmens que no deixen de ser continguts mentals.

4. Compareu la teoria del coneixement que es desprèn d'aquest text de Hume amb la teoria del coneixement d'algun altre filòsof.

David Hume és empirista, per tant, pertany a una teoria filosòfica que afirma que quan neixem la ment está buida i que per tant el que coneixem del món prové dels sentits (les impressions) i de l'experiencia acumulada a partir dels sentits. Tots ho coneixem a partir de les percepcions, és innatista. Distingia entre les idees ( experiencies que deixen marca a la ment) i les impressions (experiencia que tenim quan entrem amb contacte amb el món).

L'autor contari a Hume, en aquest sentit, i en molts altres és Descartes, aquest filòsof pensava que els sentits ens enganyaven i que per tant no podiem guiar-nos per ells. La seva teroria del coneixament parteix del dubte, i un cop superat aquest a partir de la realització del dubte metòdic, arribem al coneixament vertader. Per Descarte hi havia diferents tipus d'idees, les adventícies, les facticies i les innates (implantades a la ment per Déu).