Els sentits i la imaginació són fruit de l'experiència subjectiva, personal i intransferible de cada individu, però Descartes les rebutja i diu que, a través d'ella, no es pot descobrir la veritat.
- És dogmàtic, defensa que la veritat es pot descobrir i el dubte i l'error superar.
- Rebutja els escèptics, com Gorgies, Pirró, Francisco Sánchez i Montaigne.
- Defensa la superioritat de la raó enfront de cada cosa, així doncs els sentits no juguen un paper important el descobriment de la veritat. A més a més, diu que per descobrir la veritat calen la raó, les matemàtiques i un mètode (camí) apropiat, que és el que ell denominarà el mètode cartesià.
- El mètode cartesià es divideix en quatre regles o fases a través de les quals arriba a la veritat progressivament. Aquestes quatre regles són les següents:
1. Evidència: no s'han de tenir en compte els prejudicis, que només ens fan caure a l'error per un mal ús de la voluntat, part irracional de l'anima, com ja havia manifestat Plató. Així doncs, mitjançant la intuició i, per consegüent, la superació del dubte sistemàtic, arribarem a una naturalesa simple i al coneixement vertader.
2. Anàlisi: s'han de dividir les dificultats en el màxim nombre de parts possible, d'aquesta manera serà més fàcil analitzar les dificultats per separar de manera que siguin elements més generals de la naturalesa. De resultes, mitjançant aquest procés, es podran descobrin els trets més exclusius i de detall, observant la forma en què depenen de naturaleses més simples. Funciona a partir de la deducció.
3. Síntesi: és el pas invers a l'anàlisi, cal observar primerament les naturaleses simples per tal d'arribar al coneixement cert. Depèn de la deducció, a través de la qual s'arriba a la demostració de la veritat i és la base de la ciència.
4. Enumeració: és el pas final i a través del qual s'arriba i es fan comprovacions rigoroses que requereixen que se'n comprovi la certesa per poder-les declarar coneixement cert.Per tant, aquest mètode depèn única i exclusivament de la raó i les matemàtiques i els sentits només ens indueixen i ens fan caure a l'error.
D'altra banda, Descartes també duu a terme una teoria de les substàncies. Diu que hi ha 3 substàncies que es divideixen en atributs i modes.Primerament, cal tenir present que una substància és allò que existeix per si mateix; l'atribut és l'essència que fa un ésser tingui una substància determinada; i el mode és la manera en què una substància apareix a la ment de l'individu. Per Descartes, hi ha 3 possibles substàncies:
1. Substància divina: el seu atribut és la infinitud i els seus modes són la bondat, l'experiència i la justícia de Déu, entre d'altres dels seus valors.
2. Substància pensant (res cogitans): el seu atribut és el pensament, mentre que els seus modes són per exemple la capacitat de dubtar, preguntar, reflexionar...
3. Substància extensiva (res extensa): el seu atribut és l'extensió i es divideix en dues qualitats:
a) Qualitats primàries: són objectives i racionals, a través d'elles arribem al coneixement vertader juntament amb les matemàtiques.
b) Qualitats secundàries: són subjectives i irracionals, atès que provenen dels sentits i de la imaginació i ens fan caure a l'error a través del "qualia".
Així doncs, per a ell la font bàsica de la veritat serà la racional, que es troba en les qualitats primàries.
Paral·lelament, també té una teoria mecanicista. Per a ell, des d'un punt de vista racional, tots som maquines que estan subjugades a viure en aquest món. Compara a Déu amb un rellotger: un rellotge es pot parar i requereix la intervenció d'un rellotger, mentre que l'Univers no pot perquè és perfecte. A través d'aquesta teoria, rebutjarà l'existència del geni maligne, del déu enganyador i fins i tot posarà en gran pressió a l'esglesia: "amb l'existència d'un Univers perfecte, per què cal Déu?".
A més a més, hi ha 3 idees que es relacionen amb aquest fet. Per a ell hi ha les següents idees:
- Idees adventícies: provenen del món extern i del coneixement sensible.
- Idees factícies: provenen dels sentits i l'experiència personal i comparteix trets amb les adventícies.
- Idees innates: són pròpies i inherents a l'individu en el mateix moment de néixer, han estat introduïdes a través de Déu.Per concloure, Descartes també afirma que per arribar a la veritat cal que les idees siguin clares i distintes, i no pas obscures i confoses. Aquestes idees són doncs les metafísiques, les matemàtiques i les morals.
En resum, la veritat és un procés purament racional segons Descartes i els sentits i la imaginació ens porten a l'error per un mal plantejament de partida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario