Comentari de text - Descartes

El text s’inicia amb la introducció de la primera veritat, mitjançant un cicle de preguntes i respostes a través de dubtes retroalimentaris, que ens indueixen a pensar i a arribar a la conclusió que no podem pensar sense existir.

Seguidament, Descartes manifesta que perceb coses pels sentits i la imaginació d'una manera involuntària i inconscient i, de fet, per aconseguir el coneixement vertader no ens podem basar en aquests conceptes, sinó que hem d’emprar l’enteniment de l’ànima, és a dir, la raó. 

D'altra banda, continua justificant la primera veritat vertadera mitjançant l'idea del geni maligne, per mitjà de la qual segueix afirmant que per molt que pugui existir una realitat diferent, la nostra existència no es pot posar en dubte, atès que pensem, imaginem i dubtem.

Finalment, en el darrer paràgraf, explica les seves inquietuds i diu que les coses corporals que veu a través dels sentits, és a dir, ”els objectes i les substàncies que es formen en el seu pensament", no les pot conèixer de la mateixa manera que existeixen en realitat, és a dir, que els sentits ens enganyen. A més a més, fa una altra reflexió i afirma que troba estrany que conegui amb més claredat coses que troba confuses i allunyades de les coses veritables i certes de la seva pròpia naturalesa. 
Tanmateix,  afirma que el seu esperit i l'actitud filosòfica, ”amor a la saviesa”, no es pot contenir dins dels límits de la veritat, ja que vol anar més enllà. Així doncs, l'única manera d’aconseguir-ho és donant-li carta blanca, "llibertat", al pensament.

Font: ATENA (pàgines 131 i 132)