Vocabulari del presocràtics

NOUS: (Nous = intel·ligència)
Aquest concepte, creat per Anaxàgores, defineix un element extern encarregat de posar ordre a la matèria formada per homeomeries, la qual per si mateixa no té moviment, i pugui generar el cosmos.

ODI: Per a Empèdocles, l’odi és un concepte que separa. Doncs crea un sentiment de rebuig que ens desuneix la naturalesa formada per als quatre elements.

OPINIÓ (VIA): Parmènides entén com la via de la opinió, un camí per arribar al coneixement inadequat, basat en l’engany i els sentits. Doncs arribar a una veritat només s’aconseguirà amb allò que té existència real.

ORDRE: Segons Anaximandre, l’ordre és el canvi que té la matèria, que parteix d’un origen indeterminat (áperion).

PLANTA REI: (Panta rei = Tot Flueix)

Concepte utilitzat per Heràclit per descriure la seva teoria basada amb l’etern moviment, el fluir continu de les coses, per tant defineix la realitat com el canvi.

PHYSIS: Prové del grec i significa naturalesa: principi dinàmic que determina el comportament o la manera de manifestar-se de les coses naturals. Va ser l’objecte de les primeres investigacions filosòfiques.

TERMES OPOSATS: Heràclit parteix de la teoria que diu que l’existència està composta per contraris que estan destinats a formar equilibri i harmonia compensant-se, definint allò que és real.

TRANSMIGRACIÓ: Pitàgores deia que quan el cos mor l'ànima s'allibera anant a un altre cos de qualsevol altre ésser viu, ja sigui persona, animal o planta.

VERITAT (VIA): Parmènides entén com la via de la veritat, un camí per arribar al coneixement, basat en la raó (logos). “L’ésser i el pensar són la mateixa cosa”, per això a partir d’un pensar, racional, arribarem a L'existència real.
DIALÈCTICA: Consisteix en convèncer a partir del debat o el diàleg, a una persona o a un grup de persones, sobre les postures filosòfiques.

ÉSSER: Dins de les multiples definicions per a ésser: un ésser racional, és aquell que té la capacitat de pensar, discórrer i que és capaç d'adquirir una intel·ligéncia superior a la dels animals. 

FOC: Segons Heràclit, és una cosa material que ho origina tot i crea la vida, és a dir és l'origen de totes les coses.També ho veu com un símbol de canvi.

HARMONIA: És l'equilibri de les proporcions entre les diferents d'un ésser. 

HOMEOMERIA: Per Anaxàgores és un concepte que representa els elements primitius de la matèria, i amb els quals es va formar el món a través de la llei d'atracció.

LOGOS: S'obté utilitzant la intel·ligència, el pensament i la ciència: El logos és la manera de veure i entendre la vida de manera raonada i argumentada.

MITE: Relat tradicional de fets prodigiosos i està protagonitzat per éssers sobrenaturals.

NECESSITAT: Sentiment de manca que experimenta un ésser i que activa el seu desig d'obtenir allò que no té.

NO-ÉSSER: Segons els filòsofs: allò que som quan no existim físicament. Per tant, allò que no som.

NOMBRE: Segons Pitàgores de Samos, l'harmonia és fruit de les relacions entre nombres, i per tant són fonamentals, ell creu que són l'origen de totes les coses.

4 ELEMENTS: Com diu Empèdocles, els quatre elements són les arrels de tot, i tot el que ens envolta és fruit de les mescles d'aquests elements.

AIGUA: Per Tales, l'aigua és el principi de tot (és l'origen), ja que la considera indispensable per sobreviure: tot el que ens envolta és humit, la Terra estpa sobre l'aigua...

AIRE: Segons Anaxímenes l'aire és el fonament de les coses (l'arkhé), diu que és imprescindible viure sense ell (es basa, per exemple, en la respiració com a principi de vida).

AMOR: Per Empèdocles l'amor és la font de creativitat i és fonamental per a tenir una visió del món.

APÉIRON: És l'arkhé per a Anaximandre. L'apéiron era la manera d'explicar o el principi racional que tot ho explicava. Aquest principi racional era natural, però estaba indeterminat i, per tant, no podiem dir exactament quin era.

ARBITRARIETAT: Parlem de que els fets es produeixen per arbitrarietat quan no segueixen cap fonament racional, és a dir quan simplement passen perquè si.

ARKHÉ: Principi natural i racional al que tot correspon i per tant explica el per què de l'existència de totes les coses. Els primers filòsofs van utilitzar la paraula Arkhé para referir-se a l'element primordial del que està composta i que deriva tota realitat.