Concepció del dualisme de Plató

El dualisme de Plató es fonamenta en 8 àrees: el coneixement, l'home, Déu, el món i la realitat, la causalitat, l'ètica, la teoria política i la crítica.

- El coneixement: coexisteixen el sensible i l'intel·ligible (de les idees), que és l'autèntic. Per accedir al coneixement autèntic hi ha 4 vies: l'amor (saber), el record (reminiscència), la dialèctica (noesi) i la purificació (via ètica).

- L'home: la seva ànima ha estat accidentalment reencarnada en un altre cos i està esperant la seva purificació per mitjà de la pràctica de les virtuts, que passa per 3 etapes: l'ànima concupiscible, la irascible i la racional.

- El Déu: no té un sentit religiós, sinó que ordena la realitat i l'univers a través de la figura del Demiürg. Rebutja la religió homèrica (antropomorfisme de les deïtats gregues, que no relacionava amb l'home, i tractava a l'home d'infeliç, mentre que als déus de feliços). Manté una visió abstracta de la perfecció, a través de la idea del Bé, que més tard adoptarà el Déu del Cristianisme.

El seu mestre, Sòcrates, va ser condemnat per fer burla als déus.

- El món i la realitat:

1. Món sensible (material): es pot veure (percebre pels sentits) i tocar. Està en constant canvi i es relaciona amb Heràclit.

2. Món intel·ligible (de les idees): no és material i, per tant, només es pot pensar. Té formes pures (idees), que representen l'autèntica realitat perfecta, que no canvia mai. Es relaciona amb Parmènides.

Fa possible el món sensible, atès que les coses materials són còpies de les idees.

- La causalitat: les idees són la causa que dóna ordre, sentit i existència a la realitat, ja sigui material com intel·lectual. En el món material, s'hi troba la idea de bellesa (causa que fa que busquem les coses belles), i la idea de veritat (causa que ens porta a fer el bé i a no trobar sentit a les males accions, que té relació amb l'universalisme ètic "el mal és fruit de la ignorància", de Sòcrates).

L'afany de perfecció dóna sentit al món i justifica la nostra existència.

- L'ètica: és la pràctica de les virtuts corresponents a cada part de l'ànima, que té relació amb cadascun dels estaments classistes que formen la societats, hi ha:

1. Moderació (ànima concupiscible) - Productors/treballadors.

2. Valentia (ànima irascible) - Militars/Guardians.

3. Prudència (ànima racional) - Governants (filòsofs).

El premi per a una vida virtuosa és ascendir en les escales ànimes de la vida (reencarnació). El càstig, en canvi, és manternir-se en el món imperfecte (material) o, si s'ha estat desenfrenat, covard o imprudent, descendir en l'escala de les ànimes.

- La teoria política: es basa en un comunisme aristocràtic (Teoria del Filòsof rei), només poden governar els filòsofs atès que ells són els únics que han contemplat la idea del bé a través de la saviesa. La utopia aristocràtica divideix la societat en tres castes impermeables: productors, militars i governants (filòsofs).

S'aboleixen les famílies, es declara la igualtat entre la dona i la dona (feminisme), i l'Estat Màxim.

- La crítica: Karl Popper (teoria dels 3 mons), denuncia aquesta utopia i totalitarisme. És un sistema antidemocràtic, que no és respectuós amb les llibertats individuals, que ho controla tot i no hi ha vida privada ni dret a discrepar.