Des de l'inici de la filosofia, hi ha hagut una pregunta constant en la ment humana: existeix el canvi? Hi ha diverses teories, però les més famoses i que estan més contraposades són les d'Heràclit i Parmènides.
El primer, defensa que el canvi existeix: l'Univers canvia, el Món canvia, les persones canvien. Tot és dinàmic i està en constant canvi. La seva teoria es basa en la percepció dels sentits, i defensa que el no-res existeix, que hi ha un buit. Aquesta teoria també és recolzada per Demòcrit, qui diu que tot està fet d'àtoms (l'Ésser) i que s'han de moure en el buit (el no-ésser). Aquesta teoria, la d'acceptar el no-ésser, és un salt importantíssim que fan aquests filòsofs i que no tothom va ser capaç de fer (ni el mateix Aristòtil, per exemple).
En canvi, Parmènides nega l'existència del canvi, perquè passariem a no-ésser, i el no-ésser no existeix. Per tant és impossible canviar. Creu que sempre hem sigut i sempre serem, simplement és la percepció de les coses la que és diferent. Tot és etern.
Actualment, la teoria científica acceptada és la d'Heràclit i Demòcrit: el canvi existeix. Nosaltres podem canviar de posició, mentre conduïm podem canviar de sentit o direcció, les orugues canvien i passen a ser papallones, l'Univers està en constant expansió i per tant canvia a cada segon... Tot al nostre voltant canvia i el no-ésser existeix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario